5 de març del 2014

Orientació acadèmica i professional

          L'orientació acadèmica i professional forma part de l'acció educativa orientadora i té la finalitat de concretar al final de l'etapa educativa la presa de decisions de l'alumnat. El Document Orientador de cada alumne ha d'incloure també la presa de decisions de cada alumne del centre.



4 de març del 2014

5 d’abril del 2011

Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)

Criteris diagnòstics segons el DSM-IV

Símptomes afectius
  • Inestabilitat afectiva, degut a una notable reactivitat de l'estat d'ànim (episodis d'intensa disfòria, irritabilitat o ansietat, que sols durar unes hores).
  • Ira inapropiada e intensa o dificultats per a controlar-la (mostres freqüents de mal geni, enfat constant, baralles físiques recurrents).
  • Sentiments crònics de buit o inutilitat.
Símptomes impulsius
  • Comportaments, intents o amenaces suicides recurrents o comportaments d'automutilació.
  • Un patró de relacions interpersonals inestables e intenses caracteritzat per extrems de idealització i devaluació.
  • Impulsivitat almenys en dos àrees que és potencialment perjudical per a si mateix (despesses, sexe, abús de substàncies, conducció temerària, menjar compulsiu).
Símptomes interpersonals
  • Esforços frenètics per evitar un abandó real o imaginari.
  • Alteració de la identitat: autoimatge o sentit de sí mateix acusat i persistentment inestable.
Símptomes cognitius
  • Ideació paranoide transitòria relacionada amb l'estrés o símptomes desociatius greus.

    23 de febrer del 2011

    Mediació escolar

    Què cal saber?
    • La mediació escolar té per objectiu educar la convivència.
    • Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.
    • Accepta les diferències, no intenta canviar a les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.
    • La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o legal. 
    • Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.
    • Quan en un conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el conflicte. 
    • La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.

    Què aporta?
    • La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes.
    • Ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat.
    • Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.
    • S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament i críticament) a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional), a defensar els drets de les persones (justícia social), ...
    • Els alumnes desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida.

    Quin és el rol del mediador?
    • El mediador reuneix les persones en conflicte i els explica que treballaran per canviar la situació. La participació és sempre voluntària i allò que es diu és confidencial.
    • El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions: no té poder.
    • Hi ha tres normes: parlar sense interrompre, evitar les desqualificacions i cooperar en la recerca d’una via de sortida.
    • Els protagonistes del conflicte decideixen per ells mateixos allò que més els satisfà, el poder de decisió és a les seves mans.
    • Un cop comença la trobada, el mediador escolta a cada persona per separat i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la situació, com la fa sentir i què li suposa.
    • A continuació treballa per elaborar una definició conjunta del conflicte que reculli les preocupacions de cada part.
    • Després convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per canviar la situació. Els protagonistes del conflicte n’escolliran les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant en la busca d’una via satisfactòria pels dos.
    • Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn de que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds negatives d’una persona envers l’altra en reconeixement i revalorització mútues.
    • És usual i recomanable el treball en comediació (2 mediadors), això permet que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin, també, alumnes; en canvi, entre docent i alumne els mediadors serien un/a docent i un/a alumne. 
    Bibliografia
    Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2003). La convivència en els centres docents d'ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Document que vertebra la convivència als centres al voltant de tres eixos principals: formació, prevenció i intervenció. Recull experiències pràctiques en cadascun d’aquests àmbits i s’acompanya d’un CD-Rom amb materials per a la formació en competència social i d’un DVD amb tres experiències de mediació a l’ensenyament secundari.

    2 de desembre del 2010

    Autisme

    Característiques generals
    La simptomatologia clínica dels individus autistes està determinada pel que es coneix com a tríada de Wing i que recull en gran mesura les primeres apreciacions de Kanner:
    - Deteriorament Social
    - Deteriorament del llenguatge i la comunicació
    - Patró restringit d'activitats i interessos.
    Aquests tres es mantenen al llarg de tota la vida de la persona autista, però la seva evolució va canviant d'acord del procés evolutiu personal. És per aquesta raó molt important tenir sempre en compte els trets típics de cada període d'edat. D'altra banda, no es pot oblidar que hi ha, a més, símptomes i trastorns que poden ser considerats com a associats o secundaris (trastorns alimentaris, de son, ansietat, enuresi, etc ...), i que són importants especialment en la relació familiar i tasques terapèutiques.
    A continuació es presenten els diferents trets distintius de l'autisme seguint el cicle evolutiu. Pot ser que no es presenti tots els trets o que ho facin amb diferent intensitat segons el nen. Els casos en què els afectats presenten tots els símptomes són una minoria.
    Adolescència
    Poden consolidar les conductes socials negatives i s'accentua el rebuig dels seus companys de la mateixa edat. En aquesta etapa hi ha gran vulnerabilitat a desenvolupar simptomatologia depressiva. Es pot consolidar un deteriorament generalitzat en totes les habilitats. Pel que fa a les habilitats lingüístiques hi ha pèrdua de part de les mateixes (si les havien adquirit anteriorment). Augmenta la hiperactivitat, les conductes agressives autolesius, les conductes sense sentit i la incapacitat de tolerar canvis en el seu entorn. Segueixen les manies motores i poden aparèixer crisis epilèptiques.