23 de febrer de 2011

Mediació escolar

Què cal saber?
  • La mediació escolar té per objectiu educar la convivència.
  • Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.
  • Accepta les diferències, no intenta canviar a les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.
  • La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica o legal. 
  • Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.
  • Quan en un conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el conflicte. 
  • La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.

Què aporta?
  • La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes.
  • Ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat.
  • Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.
  • S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament i críticament) a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional), a defensar els drets de les persones (justícia social), ...
  • Els alumnes desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida.

Quin és el rol del mediador?
  • El mediador reuneix les persones en conflicte i els explica que treballaran per canviar la situació. La participació és sempre voluntària i allò que es diu és confidencial.
  • El mediador no jutja, ni dóna consells, ni pren decisions: no té poder.
  • Hi ha tres normes: parlar sense interrompre, evitar les desqualificacions i cooperar en la recerca d’una via de sortida.
  • Els protagonistes del conflicte decideixen per ells mateixos allò que més els satisfà, el poder de decisió és a les seves mans.
  • Un cop comença la trobada, el mediador escolta a cada persona per separat i mira de posar-se en el seu lloc per tal d’entendre com veu la situació, com la fa sentir i què li suposa.
  • A continuació treballa per elaborar una definició conjunta del conflicte que reculli les preocupacions de cada part.
  • Després convida a formular el màxim d’idees creatives i suggeriments per canviar la situació. Els protagonistes del conflicte n’escolliran les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant en la busca d’una via satisfactòria pels dos.
  • Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn de que, durant la trobada, s’hagin transformat les actituds negatives d’una persona envers l’altra en reconeixement i revalorització mútues.
  • És usual i recomanable el treball en comediació (2 mediadors), això permet que quan el conflicte és entre dos alumnes els mediadors siguin, també, alumnes; en canvi, entre docent i alumne els mediadors serien un/a docent i un/a alumne. 
Bibliografia
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2003). La convivència en els centres docents d'ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Document que vertebra la convivència als centres al voltant de tres eixos principals: formació, prevenció i intervenció. Recull experiències pràctiques en cadascun d’aquests àmbits i s’acompanya d’un CD-Rom amb materials per a la formació en competència social i d’un DVD amb tres experiències de mediació a l’ensenyament secundari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada